El terme tumor fa referència a un creixement nou de teixit amb multiplicació incontrolada i progressiva de les cèl·lules.
El procés d’inici d’aquesta malaltia sol deure’s a una mutació genètica de l’ADN cel·lular que transforma aquesta cèl·lula i els clons cel·lulars propers, permetent el seu creixement anormal i ignorant els senyals de regulació de creixement existent en l’ambient circumdant. Una vegada aquestes cèl·lules adquireixen característiques invasores, són capaces d’infiltrar-se i penetrar en vasos limfàtics i sanguinis, a través dels quals arriben a altres llocs del cos i formen metàstasi.
Quin és la seua freqüència?
- Les metàstasi cerebrals són el procés neoplàsic més freqüent en el SNC.
- Un 15% dels pacients amb neoplàsies sistèmiques es manifesten per una metàstasi cerebral.
- Els tumors que més metastatitzen al SNC per via hematògena són els de pulmó.
Els tumors primaris
- Els tumors cerebrals són la segona causa tumoral més freqüent en la infància
- Els tumors cerebrals malignes representen el 1% dels càncers en general
- Fins a un de cada quatre tumors en l’edat pediàtrica té el seu origen en el SNC
- El 80% dels tumors cerebrals malignes estan constituïts pel astrocitoma anaplàsic i el glioblastoma
- Entre els tumors benignes del SNC, el més freqüent és el meningioma (20-25% de tots els tumors cerebrals)
- En la infància els tumors més freqüents assenten en la fossa posterior (medul·loblastoma, ependimoma, astrocitoma cerebel·lós, etc.)
- En els adults els tumors més freqüents són supratentorials sent els més freqüents els d’estirp glial (astrocitomes oligodendrogliomes i glioblastomes) seguits pels meningiomes.
Com és el seu pronòstic?
El pronòstic dels tumors cerebrals ve determinat pel grau de malignitat (generalment determinat per les característiques morfològiques del teixit tumoral) així com per altres factors intrínsecs al propi pacient (edat, estat general, etc.), a la localització del tumor o al resultat del tractament.
- Els tumors cerebrals malignes són la segona causa de mort en els xiquets i la cinquena en els adults
- La supervivència mitjana en el cas dels xiquets és del 50-75% als cinc anys
- La supervivència dels pacients amb metàstasi cerebrals múltiples és molt curta aconseguint els 3-6 mesos en pacients sotmesos a tractament
Quins símptomes produeixen?
Tumors benignes
- Molts tumors benignes, com el meningioma no provoquen a penes símptomes fins que la seua grandària és considerable i solen descobrir-se com a troballes accidentals en pacients explorats per altres motius.
Tumors malignes
- En general els tumors poden provocar símptomes generals (no localitzadors) com a cefalea, vòmits, atordiment, canvis de caràcter, inestabilitat, etc.; i símptomes localitzadors en funció de la zona de creixement tumoral.
- Per regla general els tumors hemisfèrics produeixen crisis epilèptiques, canvis conductuals i signes focals similars als provocats per un ictus (dèficits motors, problemes sensitius, problemes de llenguatge, etc.). En funció de la seua localització aquest tipus de tumors poden provocar diferents síndromes topogràfiques (Veure: https://irenea.es/tumores-cerebrales/#more-1718)
Metàstasi
- Les metàstasi en el SNC solen presentar-se com a masses úniques o múltiples i provoquen una clínica variada segons la topografia, provocant així símptomes focals hemisfèrics, cerebel·losos o de tronc. Encara que un 20% de les metàstasi solen ser asimptomàtiques, moltes vegades té un inici agut, similar a l’ictus, combinant signes d’hipertensió intracranial (cefalea, obnubilació, vòmits) amb les síndromes topogràfiques descrites.
Què són les Síndromes paraneoplàstics?
- Aquest conjunt de malalties constitueixen una manifestació clínica remota del càncer sobre el sistema nerviós que pot esdevenir fins i tot abans de detectar-se el càncer inicial amb les proves diagnòstiques actuals.
- En aquest conjunt de malalties, el sistema nerviosos resulta danyat per mecanismes immunològics no gaire ben coneguts.
- En general tenen una clínica aguda/subaguda i solen incloure diferents símptomes variables en funció de l’afectació preferent, incloent epilèpsia, alteracions de conducta, o deterioració cognitiva, en el cas de l’encefalitis límbica; atàxia, disàrtria, disfàgia, en el cas de la degeneració cerebel·losa, entre unes altres.
Quins efectes pot tenir la radioteràpia?
- Encara que la radioteràpia és una part important del tractament de les neoplàsies cerebrals poden provocar reaccions agudes (cefalea, vòmits, obnubilació, empitjorament clínic), Subagudes (somnolència, empitjorament clínic), o cròniques.
- Els efectes crònics de la radioteràpia solen ser els més greus i poden aparèixer fins i tot anys després del tractament.
- A llarg termini la radioteràpia pot provocar una necrosi sobre la zona a la qual si va dirigir el tractament o lesions més difuses sobre la substància blanca.
- Clínicament els efectes a llarg termini de la radioteràpia poden incloure un empitjorament motor (feblesa, inestabilitat, tremolor, espasticitat), cognitiu (problemes d’atenció, alentiment psicomotor, dificultats d’aprenentatge) o conductual (irritabilitat, apatia).