Les malalties infeccioses són una causa poc freqüent de Dany Cerebral Adquirit en països desenvolupats a causa del notable avanç en el desenvolupament de vacunes i antibiòtics. Així i tot, a causa de la importància de les seues possibles seqüeles i davant l’existència d’un tractament curatiu en molts casos, és important saber reconèixer els seus símptomes, la seua evolució i el seu tractament.
La classificació d’aquest conjunt de malalties és difícil a causa de l’alt nombre de gèrmens que poden provocar-les i a la varietat de quadres clínics que poden produir. En general el SNC pot ser atacat per bacteris, virus, fongs i altres microorganismes.
INFECCIONS BACTERIANES
Meningitis bacteriana
- La infecció bacteriana més freqüent és la meningitis aguda que consisteix en una resposta inflamatòria en una de les capes envolupants del cervell; l’espai leptomeninge, a causa de la presència d’un bacteri
- En alguns casos aquests processos es fa crònics en el temps i poden durar diverses setmanes constituint el que denominem meningitis subagudes o cròniques. La meningitis tuberculosa, la brucel·losi i la neurosífilis són exemples d’aquest tipus de meningitis.
- La causa més freqüent de meningitis és variable segons l’edat, l’origen intra o extrahospitalari o l’existència d’altres malalties associades (diabetis, alcoholisme, etc.). Clínicament, la majoria els casos aguts cursen amb el que denominem síndrome de meninges (cefalea, febre, rigidesa de clatell, nàusees i vòmits). En el cas dels quadres subaguts o crònics pot no detectar-se aquesta síndrome, cosa que dificulta el diagnòstic inicial i pot provocar un retard en el tractament.
- La mortalitat de les meningitis agudes bacterianes segueix sent alta aconseguint fins al 20% dels casos, sobretot en edats extremes (pacients molt joves o molt majors). Entre els pacients que sobreviuen, les seqüeles són freqüents fins en un 30% dels casos, incloent-se entre els més freqüents la presència de sordesa, paràlisi de parells cranials, hidrocefàlia, epilèpsia o problemes focals cerebrals produïts per necrosis o infarts cerebrals. Els casos de desenvolupament infantil, precisen d’un seguiment en haver-se descrit casos de problemes en el desenvolupament físic o intel·lectual posterior.
- El pronòstic de la meningitis tuberculosa i de la neurosífilis depèn fonamentalment de l’edat i el temps transcorregut fins a la instauració del tractament. Les seqüeles greus poden ocórrer fins i tot en el 20% dels pacients i inclouen els ja descrits per a la resta de meningitis i els provocats per possibles infarts cerebrals, provocats per la inflamació de les artèries cerebrals (arteritis) a causa del procés infecciós-inflamatori. En el cas de la neurosífilis la inflamació pot estendre’s al parènquima cerebral provocant una encefalitis crònica, que causa deterioració cognitiva, alteracions de la conducta, al·lucinacions, deliris o quadres psicòtics.
Abcessos y empiemes
- Els abscessos o empiemes cerebrals es produeixen per un capsulament de pus i teixit inflamatori generat per un procés infecciós proper (mastoïditis, otitis, sinusitis) o a distància (cardiopaties, etc.)
- La síndrome clínica és molt variable en funció de la seua localització, podent des de passar completament inadvertits i ser una troballa casual, fins a causar símptomes similars als d’un ictus (dèficits de força, problemes visuals, dificultats per a articular paraules), generalment acompanyats de cefalea o crisis epilèptiques.
- La mortalitat dels abscessos és propera al 20%. El pronòstic en aquells pacients que sobreviuen dependrà entre uns altres de la rapidesa amb que s’instaure el tractament, de la necessitat o no d’evacuació quirúrgica, o de l’estat de salut general del pacient.
INFECCIONS PER FONGS
Les infeccions del SNC per fongs són rares en països desenvolupats i generalment es produeixen per l’extensió de la infecció des d’algun altre òrgan al teixit cerebral en persones que presenten alguna alteració greu del seu sistema immunològic. Aquests gèrmens poden provocar meningitis subagudes o cròniques, abscessos i fins i tot ictus per inflamació de la paret dels vasos a causa del procés infecciós-inflamatori (vasculitis).
INFECCIONS VÍRIQUES
Meningitis virals
Provoquen un quadre clínic de símptomes similars a les meningitis bacterianes però de menor intensitat. L’evolució natural és cap a la curació sense seqüeles.
Encefalitis virals
- Les encefalitis virals es produeixen per l’efecte de la infecció del virus sobre els vasos (vasculitis) o el teixit cerebral (desmielinització, necrosi, etc.)
- Els símptomes clínics inicials solen estar precedits per un quadre pseudogripal (febre, malestar, cefalea) i incloure disminució del nivell de consciència, crisis epilèptiques i signes focals cerebrals deficitaris semblants als que poden ocórrer en un ictus.
- Entre els virus que amb més freqüència provoquen Dany Cerebral Adquirit es troba el Virus Herpes, sobretot el tipus 1, que provoca la encefalitis Herpètica, el virus herpes-zoster o el VIH causant de la SIDA.
- Fins a un 70% dels pacients que han patit una encefalitis herpètica presenten seqüeles. Fins a un 10% dels pacients no podran viure de forma independent a causa de la gravetat dels dèficits residuals. Els problemes més freqüents són els cognitius (problemes d’aprenentatge i memòria) i els trastorns de conducta, acompanyats amb freqüència de crisis epilèptiques. Altres menys freqüents són problemes en reconeixement d’objectes, paraules o cares (prosopagnòsia).
- El VIH pot provocar problemes cognitius aïllats de diferent intensitat fins a quadres de demència franca i tant el seu pronòstic com el seu tractament depenen fonamentalment del control que es realitze de la malaltia de base amb antiretrovirals.
INFECCIONS PER PARÀSITS
Entre aquest tipus d’infeccions destaca la toxoplasmosi provocada per un paràsit (toxoplasma gondi). La toxoplasmosi adquirida en l’edat adulta o en xiquets sans sol ser asimptomàtica, però pot provocar símptomes en pacients amb SIDA o casos congènits en el cas de mares gestants que patisquen una primera infecció en les primeres setmanes de gestació.
- Les manifestacions de la toxoplasmosi en els pacients amb SIDA poden ser molt variades incloent crisis epilèptiques, quadres de confusió o símptomes focals similars als provocats per un ictus
- Les manifestacions de la toxoplasmosi congènita amb freqüència impliquen problemes cognitius i retard mental