Denominem malalties neurodegeneratives a aquelles provocades per un procés que accelera la mort cel·lular, provocant la degeneració del teixit nerviós.
La malaltia neurodegenerativa més freqüent és la malaltia d’Alzheimer que al mateix temps és el tipus de demència més freqüent.
Altres tipus de processos degeneratius freqüents són la malaltia de Parkinson, la malaltia de Huntington, o l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), entre uns altres.
Qué les provoca?
Hui en dia es desconeixen les causes que provoquen la pèrdua neuronal en les malalties neurodegeneratives.
Encara que s’han descrit alguns actors genètics o ambientals que podrien estar relacionats amb alguna d’aquestes malalties, ara per ara el principal factor de risc per a desenvolupar aquestes malalties és l’increment de l’edat, per la qual cosa és esperable que la prevalença d’aquestes malalties cresca en un futur pròxim.
Quins símptomes produeixen?
L’aparició de símptomes en aquestes malalties depèn de la zona del SNC afectada. En l’EA la degeneració es produeix en el còrtex cerebral per tant els principals problemes que presenta són de tipus cognitiu-conductual
En altres malalties degeneratives l’afectació inicial té a veure amb nuclis específicament dirigits a activitats concretes com les cèl·lules dopaminèrgiques de la substància negra encarregades del bon funcionament dels circuits motors corticals-subcorticals en la I. de Parkinson pel que la disfunció en aquesta malaltia és preferentment motora.
Com es tracten?
En l’actualitat no es disposen de tractaments curatius d’aquests processos, per la qual cosa, els tractaments actuals són bàsicament simptomàtics per a pal·liar els símptomes o augmentar l’activitat de les neurones supervivents amb la finalitat de minimitzar els efectes clínics del procés degeneratiu.
Encara que les malalties degeneratives no s’emmarquen dins del concepte de dany cerebral adquirit (DCA) combinen amb elles la seua plurisimptomatologia i la seua cronicitat, per la qual cosa molts dels símptomes són susceptibles de tractament amb una actuació similar al del DCA (integral, global , multidisciplinari, continuat, etc.) o amb algunes de les tècniques o tractaments emprats habitualment per a la rehabilitació de pacients que han patit un dany cerebral adquirit.
En aquest tipus de malalties resulta primordial actuar sobre el nivell d’activitat de l’individu, intentant mantindre’l en les condicions més òptimes, prevenint complicacions futures, compensant els dèficits ja establits mitjançant noves estratègies i entrenant aquelles habilitats que fins i tot es mantenen. L’objectiu en aquest tipus de malalts és el d’aconseguir mantenir el màxim nivell d’autonomia personal durant el major temps possible.